Fa poc temps, en un museu de Viena vaig veure un quadre clàssic titulat “Amazonen und Skythen“, d’un tal Otto von Veen, desconegut per a mi. Un cop tornat a casa, no recordant qui eren els escites, sense mirar-m’hi gaire vaig plantejar al ChatGPT la pregunta “Què són o eren els escites?” La resposta va arribar al moment:

Els escites eren una antiga tribu de guerrers originària de l’Àsia Central. Eren coneguts per la seva destresa a cavall i el seu estil de vida nòmada, i havien establert el seu territori a l’oest de l’est [sic] de l’actual Rússia. El seu líder era conegut com el Gran Khan i tenien una societat estratificada, amb els nobles al capdavant. Els escites també eren coneguts per la seva lluita contra els perses i els gregs [sic] a la Gran Guerra del 400 aC.

Com que estic intentant aprendre una mica d’alemany, per a mi una eterna assignatura pendent, encara bocabadat per la sapiència i la seguretat de la màquina (em recordava el HAL9000 de 2001: A Space Odyssey d’en Kubrick) vaig gosar afegir: “Em podries respondre en alemany, si et plau?” La resposta, en aquest cas més compacta, no es va fer esperar:

Die Skythen waren ein Nomadenvolk, das in der Antike im südlichen Russland und Zentralasien lebte. Sie waren bekannt für ihre Pferdekriege und ihren Einfluss auf die Region. [Els escites eren un poble nòmada que vivia al sud de Rússia i Àsia central en l’antiguitat. Eren coneguts per les seves guerres de cavalls i la seva influència a la regió.]

Pel que m’ha dit la meva professora d’alemany, el text és impecable.

Trobar-me de nou amb un ordinador capaç de proporcionar respostes textuals em va fer recordar l’impacte ―ja fa quatre dècades― de mantenir una pseudoconversa amb el sistema dialogal anomenat ELIZA, desenvolupat per J. Weizenbaum del MIT els anys 60 i implantat en els modestíssims ordinadors d’inicis dels anys 80, llavors anomenats microordinadors. El programa que aleshores vaig emprar se subministrava en una casseta d’àudio i s’executava en un microordinador Videogenie, clon asiàtic del famós Radio Shack TRS-80.

ELIZA mantenia una conversació de tipus psicoterapèutic d’estil contemporitzador, que aconseguia produir un efecte de coherència i d’impacte, al menys inicial, en el seu interlocutor humà. Amb ganes de conèixer l’opinió que en té el ChatGPT li he preguntat: “Què en penses de la vella psicòloga automàtica ELIZA desenvolupada per Weizenbaum fa molts anys?” La resposta, novament concisa i ben escrita, ha estat:

Crec que ELIZA va ser un èxit notable per a la seva època. Va ser un dels primers intents de crear un programa informàtic que pogués mantenir una conversa amb un humà. Tot i que pot semblar primitiu per als estàndards actuals, ELIZA va ser un pas important cap al desenvolupament de tecnologies d’IA més sofisticades.

Malgrat que les seves limitacions eren clares, el valor real d’ELIZA fou demostrar que era possible una interacció flexible i en certa manera íntima basada en l’ús del llenguatge natural. No guardo cap transcripció dels meus escarcejos amb ELIZA però a YouTube hi ha exemples que permeten veure’l en funcionament. [1]

Un chatbot és una aplicació informàtica que proporciona una interacció conversacional en certa manera anàloga a un diàleg entre persones (vull dir, entre éssers humans capaços de raonar i conversar). ELIZA fou un chatbot primitiu de tipus psicològic, com també ho foren sistemes d’IA especialitzats que servien per a coses com diagnòstic i tractament d’infeccions bacterianes (MYCIN), jocs de guerra (GUIDON) i per a la manipulació d’objectes via llenguatge natural (SHRDLU, de Terry Winograd). Ara, amb la presentació en societat del chatbot ChapGPT (Chat Generative Pre-trained Transformer, desenvolupat per OpenAI) el proppassat novembre, la Intel·ligència Artificial (IA) ha arribat finalment al gran públic, possibilitant canvis radicals en la interacció entre persones i màquines i obrint perspectives il·limitades en infinitat d’àmbits, alguns tan concrets com generar fulls de càlcul, dissenyar webs, crear consultes SQL, proposar estratègies de marqueting, resumir continguts, analitzar i revisar escrits acadèmics, crear codi informàtic, etc. [2] Òbviament, tot això comportarà canvis profunds en molts sectors professionals.

Un dels primers de rebre un fort impacte és la cerca i selecció d’informació. Què preferirà la gent: que la contestació a una pregunta sigui una llista d’enllaços, o que sigui una resposta rigorosa redactada de manera natural? Sembla més que probable que rebre textos clars i ben escrits, obtenir idees novedoses i estratègies de resolució de problemes (o la mateixa solució) és preferible a treballar amb pantalles d’enllaços. L’impacte potencial d’això en la indústria de la informació és tan gran que Google s’ha apressat a reenganxar els seus fundadors Larry Page i Sergey Brin per afrontar la nova etapa i fer avançar el seu propi chatbot de llenguatge natural (LaMDA, Language Model for Dialogue Applications), inicialment anunciat per al 2021. [3]

A més, no fa ni una setmana que Google ha informat que aviat distribuirà un chatbot experimental de nom Bard, basat en la tecnologia LaMDA, i que el seu sistema de cerca incorporarà eines d’intel·ligència artificial per proporcionar resums i síntesis d’informacions complexes. [4] Com que el nom que hom dona a les coses és important, penso que Bard (poeta, narrador) és esplèndid perquè fa ressonar “Bard of Avon” en el cap. Associant-se ni que sigui tangencialment a Shakespeare, diria que Google l’ha encertat de ple, tot i que el seu producte, de moment, només circula per entorns experimentals.

En qualsevol cas, és clar que la nova generació d’instruments basats en Intel·ligència Artificial reinventaran la manera com es cerca i s’obté informació a Internet. Fa un quart de segle cercadors com Excite, AltaVista, Yahoo o Lycos dominaven l’escena. El cercador de Google, ràpid, intuïtiu i eficaç, els va esborrar del mapa, inaugurant una etapa de dos decennis en què ha estat hegemònic. Ara m’inclino a pensar que d’aquí poc ens farem creus de com de primitius han estat els sistemes de cerca que massivament hem estat fent servir fins ara.

La qüestió de l’impacte educatiu dels chatbots és, òbviament, rellevant. Ni que ChatGPT i els sistemes nous que vindran es prohibissin a escoles, instituts i universitats, l’educació no se n’escaparia del seu impacte. Per saber que n’opina el propi ChatGPT del seu paper en l’educació, li he fet aquesta simple pregunta: Pot ChatGPT canviar l’educació? Heus ací la seva resposta:

OpenAI’s ChatGPT té el potencial de revolucionar la manera en què els alumnes aprenen i els professors ensenyen. Aquí hi ha algunes maneres en què podria canviar l’educació:

1. Aprendizaje personalizado [sic]: ChatGPT pot proporcionar respostes i explicacions personalitzades a les preguntes dels alumnes, ajudant-los a aprendre a un ritme que sigui adequat per a ells i aprofundir en la seva comprensió.
2. Complementar i millorar els mètodes d’ensenyament tradicionals: ChatGPT pot proporcionar recursos i explicacions addicionals per a suportar l’ensenyament a classe, facilitant als professors centrar-se en motivar els alumnes i respondre les seves preguntes en temps real.
3. Millorar l’accés a l’educació: ChatGPT pot proporcionar als alumnes de zones remotes o desfavorides accés a informació i recursos que potser no tindrien d’una altra manera.
4. Automatitzar i simplificar tasques administratives: ChatGPT pot ser utilitzat per automatitzar tasques com ara la qualificació, la planificació de classe i la gestió de la informació dels alumnes, alliberant temps dels professors i permetent-los centrar-se en l’ensenyament.
5. Proporcionar suport lingüístic: ChatGPT pot suportar l’aprenentatge de llengües proporcionant traduccions ràpides i precises, facilitant que els alumnes que parlen diferents llengües es puguin comunicar i entendre.

En conclusió, ChatGPT té el potencial de ser una eina valuosa en la millora de l’educació proporcionant aprenentatge personalitzat, complementant i millorant els mètodes d’ensenyament tradicionals, millorant l’accés, simplificant les tasques administratives i proporcionant suport lingüístic. No obstant, és important tenir en compte que hauria de ser utilitzat en conjunció amb els mètodes d’ensenyament tradicionals i no com un substitut de la interacció humana.

La lectora o lectora haurà observat un parell d’errades d’escassa importància que tanmateix li he comunicat, interessat també en contribuir a la millora d’aquest chatbot que tan correctament s’expressa en català. En aquest sentit li he transmès les següents:

“Observacions per millorar: 1) en català cal escriure “aprenentatge personalitzat” en lloc de “aprendizaje personalizado”; 2) en català cal posar “ensenyament” perquè “enseñanza” és un mot castellà. De totes maneres, els textos en català són molt bons. Gràcies.”

La seva educada resposta ha estat:

Gràcies per les observacions! Em complau saber que els textos en català són bons. Aprenc cada vegada més i estic disposat a millorar sempre.

I quan li he dit: “Gràcies per a la magnífica, encoratjadora i alhora humil resposta que m’has donat”, la resposta de ChatGPT ha sigut:

De res! Sempre és un plaer ajudar i fer-ho de manera òptima. Gràcies per l’oportunitat!

Pel que sembla, si som correctes amb la IA, tenim garantida la cortesia recíproca.

Continuem una mica més amb el tema educatiu. Com que l’avaluació de l’alumnat i la credencialització són assumptes centrals dels actuals sistemes educatius, sense voler entrar en massa detalls en aquest assumpte espinós, li he demanat: “Com es pot evitar que els alumnes es limitin a copiar les explicacions que proporciona ChatGPT?”

La seva resposta:

Per evitar que els alumnes es limitin a copiar les explicacions que proporciona ChatGPT, és important que els professors implementin estratègies que fomentin l’aprenentatge actiu i la comprensió profunda. Aquí hi ha algunes idees:

1. Encoratjar la reflexió i la discussió: Els professors poden fer preguntes obertes que requereixen que els alumnes reflexionin sobre les respostes de ChatGPT i les discuteixin en grup, així fomenten la comprensió profunda.
2. Utilitzar ChatGPT com a eina per a la investigació: Els professors poden animar als alumnes a utilitzar ChatGPT com a eina per a la investigació, buscant respostes a preguntes específiques i utilitzant aquesta informació per desenvolupar les seves pròpies conclusions.
3. Fomentar la creativitat i la innovació: Els professors poden utilitzar ChatGPT com a eina per a fomentar la creativitat i la innovació, animant als alumnes a utilitzar les respostes per a desenvolupar les seves pròpies solucions i idees.
4. Utilitzar les respostes de ChatGPT com a punt de partida: Els professors poden utilitzar les respostes de ChatGPT com a punt de partida per a l’ensenyament, desenvolupant les idees i proporcionant context addicional per a millorar la comprensió dels alumnes.
5. Incloure activitats pràctiques i hands-on: Els professors poden incloure activitats pràctiques i hands-on en la seva enseñanza [sic], així els alumnes poden aplicar les seves coneixements i posar en pràctica el que han après.

En conclusió, per evitar que els alumnes es limitin a copiar les explicacions que proporciona ChatGPT, és important que els professors implementin estratègies que fomentin l’aprenentatge actiu i la comprensió profunda, com ara encoratjar la reflexió i la discussió, utilitzar ChatGPT com a eina per a la investigació, fomentar la creativitat i la innovació, utilitzar les respostes de ChatGPT com a punt de partida, i incloure activitats pràctiques i hands-on.

Havent explorat de manera somera la qüestió educativa, he decidit plantejar al ChatGPT una qüestió històrico-literària, potencialment molt més controvertida i opinable: “Si us plau, escriu un breu assaig sobre per què l’escriptor català Àngel Guimerà no va ser mai guardonat amb el Premi Nobel de Literatura.” I aquesta ha estat la seva resposta:

Àngel Guimerà va ser un escriptor català de gran talent i influència en la seva època, però mai va rebre el Premi Nobel de Literatura. Hi ha diverses raons possibles per les quals això podria haver estat el cas. En primer lloc, el premi només es concedia a escriptors actius en aquell moment, i Guimerà ja no escrivia quan es va establir el premi el 1901. A més a més, el Premi Nobel de Literatura es centrava principalment en escriptors que escriuen en llengües europees, i Guimerà escrivia principalment en català, una llengua no àmpliament reconeguda en aquell moment.

Un altre factor era el clima polític en el qual Guimerà va viure i escriure, ja que era un nacionalista català i les seves obres reflectien el seu suport a la independència i la identitat cultural catalana, el que no era favorable per al govern espanyol en aquell moment. A més a més, el Premi Nobel de Literatura no es concedia cada any i la carrera relativament curta de Guimerà pot haver-li funcionat en contra.

Finalment, la falta de reconeixement per part del comitè del premi Nobel per a Guimerà pot haver estat el resultat d’una combinació de factors, incloent la data en què es va establir el premi, la llengua que escrivia, la seva postura política i la tendència del comitè a afavorir escriptors ben establerts i de llengües europees. Malgrat això, l’obra de Guimerà continua sent valorada i reconeguda per la seva contribució a la literatura catalana i espanyola.

Com que no he precisat l’extensió de la resposta, només li havia indicat que fos breu, he demanat a ChatGPT que em respongués en anglès a la mateixa pregunta, però en sis paràgrafs, cosa que ha fet de manera impecable. No ho poso aquí, per no allargar excessivament el contingut d’aquesta Nota, però tothom ho pot provar. Per cert, no estaria gens malament que l’alumnat de batxillerat ni el professorat en conjunt, especialment el que surt de les Facultats d’Educació, fos capaç d’escriure tal com ho fa ChatGPT. Em permeto suggerir que s’utilitzin intensament les aplicacions de la IA per al disseny i redacció de textos i documents.

Per acabar de jugar amb ChatGPT, veient que amb això del MIR-educatiu l’esperit de fugida endavant continua imparablement arrelat en el nostre sistema, li he demanat prudentment la seva opinió sobre aquest tema d’actualitat, sense precisar gaire. Així, a la pregunta “Què opines de la proposta de fer formació residencial de mestres, anàloga al MIR dels metges?”, m’ha contestat amb una mescla de correcció política i sensatesa:

Com a model d’IA, no tinc opinions personals, però puc proporcionar informació objectiva sobre el tema. La idea de fer una formació residencial per a mestres, similar al MIR per a metges, pot ser una manera de millorar la qualitat de l’educació i assegurar-se que els mestres estiguin preparats per a les seves responsabilitats en l’aula. No obstant, també és important considerar factors com el cost, la disponibilitat de programes de formació, i la implementació efectiva del programa abans de prendre qualsevol decisió.

Soc de l’opinió que a Catalunya, al menys per una vegada, no hauríem de voler “ser els primers”, tal com va passar amb la Reforma LOGSE i en altres ocasions. Tant de bo els nostres decision-makers i les corresponents forces vives de l’àmbit educatiu, fossin capaces de valorar els consells de la IA i de considerar les encertades observacions de ChatGPT sobre els factors essencials “abans de prendre qualsevol decisió”.

El teatre de la IA ja està alçant el teló davant del gran públic i ChatGPT ja és dalt l’escenari. Hi haurà espectacle!

Gràcies.

Ferran Ruiz Tarragó

Referències.

[1] https://www.youtube.com/watch?v=CJWOOTMt4ko

[2] 26 proyectos basados en ChatGPT: alternativas de Inteligencia Artificial para crear textos, webs, partidas de rol y más.

[3] https://www.forbes.com/sites/richardnieva/2023/01/31/sergey-brin-code-request-lamda/?sh=2376e1ac7ce6

[4] Racing to Catch Up With ChatGPT, Google Plans Release of Its Own Chatbot