Un dia de començaments de primavera de l’any 1991, el grup de persones que apareix a les dues fotos següents es va aplegar per celebrar el cinquè aniversari del Programa d’Informàtica Educativa. Com que avui fa exactament 35 anys de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya del decret de creació del PIE, el 30 de gener de 1986, em permeto penjar aquest post en record i homenatge a tothom que hi va contribuir. Dedico molt especialment aquest record al professor Martí Vergés i als companys malauradament ja traspassats.
La majoria de les persones aquí aplegades eren col·laboradores externes en àmbits com equipament, suport tècnic, formació, programari i documentació. Formaven part d’un equip ampli, divers i distribuït de gent experta i entusiasta que, amb la direcció inigualable de Martí Vergés, va fer possible la particular dinàmica del Programa d’Informàtica Educativa i la seva projecció als centres educatius de Catalunya. La foto següent recull la major part de l’equip inicial del PIE.
De dreta a esquerra, començant per baix, Martí Vergés, Mauricio Rolo, Guillem Carreras, Jordi Castells, Jordi Quintana i Rosa Aluja. Darrera d’aquests sis, Joaquim Castellsaguer, Josep Sales, Santiago Manrique, Jordi Baldrich, Josep M. Baquero, José García, Joan Berga i jo mateix. Com es pot veure, als anys 80 del segle passat la informàtica era una qüestió eminentment masculina, desproporció que s’aniria compensant en anys posteriors.
Amb en Martí Vergés de director, la celebració no podia ser anodina o rutinària. Va començar amb una visita comentada al Museu d’Història de la Ciutat i va prosseguir amb una reunió de treball celebrada en un espai únic, la sala de les voltes romàniques subterrànies del Palau Reial Major, sota la plaça del Rei, que aleshores eren en procés d’acondicionament. L’ordre del dia es va centrar en l’expansió de les actuacions als centres d’educació infantil i primària, els seminaris permanents de suport i la intensificació de la formació amb sessions dites “de xoc”. La convocatòria del primer curs intensiu d’informàtica educativa per a professorat d’EGB, un curs que alguns dels seus participants qualificarien de memorable, va ser un punt destacat d’un ordre del dia que es va completar amb diversos parlaments. (fotos següents)
D’aquest dia i en general de tota “l’època PIE”, pel que jo conec, disposem de poques fotografies. Llavors no hi havia mòbils, ni xarxes socials ni instagrams, ni res de semblant. Les fotos que il·lustren aquest post són de la meva pròpia càmera, que per sort vaig portar. (Si algú té fotos i vol compartir-les, convido que em contacti a frtarrago@gmail.com i en parlem). Per aquesta raó no m’estic de posar unes fotos més, aquestes de la sortida de l’acte.
El llibre que la gent porta a les mans és la publicació “Programa d’Informàtica Educativa: 5 anys” editat a tall de balanç i memòria, i a tota pressa, per tal d’estar a punt per la trobada. Com a incís per a lectors curiosos o nostàlgics, diré que es va confegir amb FrameWork i PageMaker com a eines d’autoedició en un equip Bull-Micral amb sistema operatiu MS-DOS. La impressora a color fou una Canon LBP-8IIR.
No és el meu objectiu glossar les actuacions i el tarannà del Programa d’Informàtica Educativa. Tanmateix aquest és un bon lloc i moment per esmentar que ho vaig fer fa deu anys, amb motiu dels 25 anys del PIE, amb un post del meu blog “Notes d’opinió” quan el feia a Blogger. Ja no mantinc aquest lloc (ara tinc el blog a WordPress) però tanmateix continua viu i es pot consultar clicant aquí. Té la gràcia de contenir un bon plegat de comentaris, alguns escrits per participants en aquesta reunió. Qui estigui interessat en aprofundir en aquests assumptes, pot consultar un document publicat per la UOC on vaig analitzar extensament aquella època, els seus destacables antecedents i l’etapa posterior. [Vint-i-cinc anys de polítiques d’integració de les TIC als centres docents de Catalunya]
L’acte que vinc explicant va acabar amb un dinar de germanor al Cercle artístic. Per cloure aquest post en record i commemoració d’un projecte educatiu i professional iniciat formalment avui fa 35 anys, que certament va tenir un impacte positiu en les persones que hi treballaren, en molts ensenyants i en molts centres educatius (ho dic ben convençut), res millor que les pròpies paraules Martí Vergés a la presentació d’aquest llibre:
Amb la creació del Programa d’Informàtica Educativa, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya va donar resposta al fort interès del professorat dels centres docents de sintonitzar amb la creixent importància de la tecnologia informàtica tant a nivell de contingut com de metodologia. Han transcorregut cinc anys. En aquest període de temps, el PIE ha proporcionat eines informàtiques als centres docents, ha desenvolupat noves aplicacions, n’ha millorat d’existents i s’ha encarregat de seleccionar i adquirir les més adients a les finalitats del sistema educatiu, ha endegat cursos de formació del professorat, ha creat bases de dades i aplicacions telemàtiques i s’ha caracteritzat per una actitut avançada i oberta en l’experimentació pedagògica dels recursos informàtics i de les noves tecnologies, sempre dins d’una decidida voluntat de normalització de la nostra cultura, adaptant-hi amplis camps d’utilització de tecnologies informàtiques.
La seva presència i gestió ha comptat amb l’ajut i la motivació de tots els integrants del sistema educatiu. Tant, que la demanda ha estat sempre creixent i ha obligat contínuament a ampliar els recursos previstos. Segurament aquesta és la millor satisfacció per a totes les persones que hi treballen o que hi han treballat. Els progrés extraordinari de tots aquests integrants ha arribat en bon moment. La tecnologia informàtica ha progressat extraordinàriament i el seu esclat ha incidit profundament en els camps acadèmic, comercial i professional. La intenció i l’acció del Programa han estat que tant els ensenyants com els alumnes puguin incorporar-se a aquesta evolució i gaudir dels seus beneficis. Els fruits de l’esforç pretèrit no han de ser sinó llavors per a les collites del futur. Al cap de cinc anys, aquests fulls volen ser alhora una carta de presentació, un balanç de la feina feta i un recordatori del que queda per fer.
Moltes gràcies.
Ferran Ruiz Tarragó
Addenda: Amb la pressa m’he oblidat del post Recordant Martí Vergés, en els 30 anys del PIE, del tot pertinent pel tema que ens ocupa.
NOTES D'OPINIÓ 
Sincerament penso que va ser l’inici d’una gran transformació en el món de l’educació, potser no s’era conscient del que comportaria, però no puc més que agrair tota la tasca que es va fer en la generació de materials, d’acompanyament i de formació. I tot això ja fa 30 anys!
Moltíssimes gràcies a tot l’equip.
Gràcies Ferran per aquest record, fotos incloses, que ben segur ens va marcar com a professionals i com a persones.
Tinc un record molt especial pels que ja no hi són.
Gràcies a tot l’equip.
Gràcies per compartir aquest record, vaser l’inici de grans canvis i després dels anys em ressonen les teves paraules , per ser certeres i actuals, toti que me les vas dir fa anys ; el repte en l’Ensneyament és gestionar bé la informació.
Intentem fer-ho i ajudar als alumnes a practicar-ho .
Una agraiment sincer !!!
Gràcies Ferran per aquest article que ens deixa constància del pas del temps i ens recorda el PIE com el que va ser, una història d’èxit.
La creació del PIE va ser un element imprescindible per a l’impuls de la informàtica educativa als centres. La seva concepció per part de Martí Vergés i tu mateix com un organisme innovador, dinàmic, poc burocratitzat i amb les idees clares d’estar al servei del sistema educatiu, van ser essencials.
Gràcies també al gran equip humà que va treballar al PIE al llarg dels anys i que va permetre convertir aquests plantejaments en una realitat.
Una abraçada,
Santi Manrique
Hola a quien lo lea! Un post como este de Ferran, llegado en una lluviosa y melancólica tarde en pleno confinamiento del COVID19 podría haber abierto la puerta de un potente ataque de nostalgia, esa enfermedad del recuerdo… pero me quedo de momento con lo importante, el recuerdo del PIE, sin el cual es más que seguro que mi vida -personal y profesional- no hubiera sido la misma en muchos aspectos. 35 años… media vida, en mi caso, literalmente… tempus fugit irreparabile, decía Virgilio… Veo el comentario de Brufau, de Santi… si dejo abrirse el grifo de la memoria, un tanto limitado ya por la edad, me aparecen muchos otros nombres junto con el de Jaume… Bujosa, Cavero, Famadas, Pomés, Carreras, Castells, Baldrich, Feliu, Fuertes, Busquets, Girona, Giró, Ruiz, Vergés, Segués, Vivancos, Homar, Guri, Moragues, Castellsaguer, Ardid, Manrique,… uffff, mejor paro aquí.
Gracias Ferran por despertarme un poco esta tarde, te lo agradezco de verdad. Y al PIE, sea eso lo que sea ahora, también gracias por todo lo que fue y por todos los que tuve la suerte de trabajar.
Saludos cordiales desde Vielha.
Gràcies Ferran per recordar-nos els 35 anys del PIE i per l’oportunitat d’haver treballat al PIE al costat d’un gran equip humà, amb una visió de futur i de transformació en el món educatiu amb les tecnologies de la informació i de la comunicació iamb vocació de servei.
Un record especial per als companys que ens ha deixat: Martí Vergès, Josep M, Moragues Eduard Figuerola, Josep Vivancos, Agustí, Joanjo Cárdenas, Benet Gené…
Per molts anys !!!!
Gràcies, Ferran, per convidar-nos a recordar els anys del projecte del PIE. Va ser una sort poder compartir un projecte il•lusionant amb molta gent que va donar el millor de si mateixa, sota la direcció i amistat d’en Martí Vergés. I és que quan les coses es fan a la vegada amb el cap i amb el cor, a més d’obtenir uns resultats encoratjadors, deixen una empremta i un record perdurable en tots els que hi han participat. De nou, moltes gràcies, una abraçada molt forta a tots els que van formar part del projecte, i un record especial als ja no són entre nosaltres.
Jordi Castells