La uberització de l’educació (1)

En el seu sentit més original i autèntic, l’expressió “economia col·laborativa” fa referència a l’intercanvi de bens i serveis entre persones sense circulació de diners o bé amb una transacció monetària minsa, més aviat situada en l’àmbit de l’economia submergida. Persones que tenen algun tipus de recurs (temps, coneixements, eines, etc.) el posen a disposició d’altres i reben a canvi una compensació. Les tradicionals classes particulars d’estudiants d’universitat a alumnes d’ensenyaments no universitaris encaixen en el motllo de l’economia col·laborativa. La presencialitat era una condició de la col·laboració, però avui dia ja no és així: es fan classes particulars per Skype i es poden tenir tutors privats per Internet de qualsevol indret del món. Aleshores esdevé crucial la intermediació i la gestió de la col·laboració.

En els darrers anys, la combinació d’una economia summament desregulada amb un enorme creixement dels smartphones i altres dispositius de comunicació, ha impulsat el l’augment exponencial de la demanda i de l’oferta de bens i serveis a escala global. De les col·laboracions locals s’ha passat a les transaccions globals. Les empreses especialitzades que fan d’intermediàries entre proveïdors i compradors han creat un nou model del negoci (“uberització”, per la companyia Uber) i s’han fet enormement poderoses en molt poc temps, establint les seves pròpies regles del joc. És doncs inevitable plantejar la qüestió de com això pot afectar l’educació, o, fins i tot, de si ja ho està fent i com ho fa.

El tema d’aquest post ha estat recollit per la Càtedra UNESCO – Educació i Tecnologia per al Canvi Social, de la Universitat Oberta de Catalunya, que ha obert una línia de discussion papers, el primer dels quals és “La uberización de la educación. De la colaboración a la transacción” (cliqueu l’anterior enllaç per accedir al post). Enceto així una problemàtica que espero ampliar en el futur. Tots els comentaris són benvinguts.

Ferran Ruiz Tarragó

@frtarrago

Anuncis

Un pensament sobre “La uberització de l’educació (1)

  1. Una de les 5 iniciatives seleccionades en la convocatòria “100 innovaciones educativas 2016” [1] de Fundació Telefònica és “Sharing Academy” [2], que centra el seu model de negoci justament en el que comentes al post. De moment centren l’activitat en l’àmbit universitari, però es podria estendre aviat a altres estudis i etapes educatives.

    Vaig tenir l’oportunitat de comentar l’experiència amb en Jordi Llonch, un dels joves impulsors de la iniciativa, i és impressionant la visió que tenen sobre les maneres més efectives d’engrescar els potencials membres de la comunitat (en aquest context no té sentit parlar de “clients” i “proveïdors”) a compartir, oferir, demanar, col·laborar, intercanviar coneixement, acreditar-se entre sí…

    Realment la “nova economia” que tot just comença a treure el nas pot acabar sent l’autèntica revolució social de l’era digital. Serà interessant veure-ho!

    [1] http://www.fundaciontelefonica.com/arte_cultura/publicaciones-listado/pagina-item-publicaciones/itempubli/541/

    [2] http://sharingacademy.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s