Em fan gràcia, és un dir, les proclames habituals en relació als funcionaris en el sentit que no hi hauria d'haver feines de caràcter permanent, d'alguna manera garantides de per vida. Em xoca especialment que algun docent es pregunti què és això d'accedir a una feina de duració indefinida o que afirmi que l'estabilitat del … Continua la lectura de Funcionaris, sí
Eslògans i educació
"Carn a la vrasa" (sic) lluïa la pissarra d'un lloc de menjars d'un carrer de Barcelona. Aquest 'gafe' ortogràfic, que sorprèn i fa mal d'ulls, sembla més propi d'una educació deficient que d'un error tipogràfic. Hom pressuposa que un objectiu d'anar a escola és aprendre a escriure el més correctament possible, i, per descomptat, no … Continua la lectura de Eslògans i educació
35 anys del PIE
Un dia de començaments de primavera de l'any 1991, el grup de persones que apareix a les dues fotos següents es va aplegar per celebrar el cinquè aniversari del Programa d'Informàtica Educativa. Com que avui fa exactament 35 anys de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya del decret de creació del … Continua la lectura de 35 anys del PIE
La cerca del borratxo
En un carrer il·luminat per una única farola un home begut està buscant la seva cartera. Ho fa en el petit con de llum de la farola solitària, mentre la resta del carrer roman a les fosques. Un policia de ronda nocturna s’ofereix a ajudar-lo. Després d’una estona de cerca infructuosa, el policia li diu: … Continua la lectura de La cerca del borratxo
Whitlam
La crisi del coronavirus ha concentrat l'atenció informativa dels darrers mesos. Segurament continuarà fent-ho durant molt temps, i més ara que comencem el curs 2020-21. Mentre a patacades aprenem a minimitzar en el possible els seus danys i inconvenients i assagem noves modalitats d'activitat i de relació, la crisi ecològica continua desbocada. La nova onada … Continua la lectura de Whitlam
La llebre enlluernada
Apunts sobre la crisi sanitària i moral de la Covid-19. La perspectiva de que el nou curs acadèmic sigui aproximadament normal ja és del tot irreal. Era de témer el juliol, però les tres primeres setmanes d'agost no han fet sinó aprofundir aquesta impressió. El nombre d’afectats de Covid-19 torna a créixer, si bé amb … Continua la lectura de La llebre enlluernada
La darrera oportunitat
L’aclaparadora potència de captura de la imaginació i de l’atenció que té el món digital està fent perdre la darrera batalla d’una guerra que fa temps que dura: la de llegir llibres com a legítima i engrescadora opció d’oci i entreteniment de la majoria d’adolescents. La feble implicació individual d’aquests amb l’acte i l’hàbit de … Continua la lectura de La darrera oportunitat
Patrimoni intel·lectual personal
Sense pretendre parlar amb rigor científic, crec força correcte dir que «treball intel·lectual» és l'activitat mental que es materialitza en l'acte de pensar, és l'acció i l'esforç de formular una pregunta i d’elaborar una resposta, d'establir una relació, de trobar la manera d'aconseguir un objectiu. Fem treball intel·lectual quan investiguem la naturalesa o característiques d'un … Continua la lectura de Patrimoni intel·lectual personal
Tres cultures
Walter Benjamin deia que quanta més informació hi ha i quan més ràpidament es difon, més gran és la perplexitat de viure. Benjamin estava preocupat per com la informació creixia a costa de la saviesa, pel gap creixent entre ambdues. Jo em confesso perplex i suposo que Benjamin també ho estaria si veiés com n'arribem … Continua la lectura de Tres cultures
Connectivitat infecciosa
A mitjans de juliol de 1518 una dona es va posar a ballar sense parar en un carrer d'Estrasburg, induint la gent a imitar-la. Una setmana després una trentena de dansaires dominats per un impuls irresistible polaritzaven l'atenció de la ciutat. Al començament les autoritats van pensar que aquest ball sense aturador atrauria visitants i … Continua la lectura de Connectivitat infecciosa
