El contestador automàtic

Hola! Aquest és el contestador automàtic del vostre centre escolar.

Per a facilitar-vos la feina de contactar amb la persona apropiada, us demanem d’escoltar totes les opcions abans de fer la selecció:

Per mentir respecte perquè el vostre fill és absent – Premeu 1
Per donar excuses perquè el vostre fill no ha fet els deures  – Premeu 2
Per a queixar-vos de la nostra feina – Premeu 3
Per insultar el personal del centre – Premeu 4
Per preguntar perquè no teniu informació que ja us ha estat enviada – Premeu 5
Si voleu que criem el vostre fill – Premeu 6
Si voleu venir i tocar, bufetejar o colpejar algú – Premeu 7
Per demanar un canvi de professor per tercera vegada aquest any – Premeu 8
Per queixar-vos del transport escolar – Premeu 9.
Per queixar-vos dels dinars de l’escola – Premeu 0

Si us adoneu que aquest és el món real i que el vostre fill/a ha de ser responsable del treball a la classe i dels deures a casa, que ha de donar comptes del seu propi comportament i que la seva manca d’esforç no és culpa del professorat, aleshores pengeu i tingueu un bon dia.

Aquest és el missatge que el personal del centre californià Pacific Palisades Charter High School del Los Angeles Unified School District va votar unànimement per posar-lo al contestador del telèfon com a reacció per les queixes i reclamacions rebudes quan el centre va establir com a norma que alumnes i famílies s’havien de responsabilitzar per les absències i els deures escolars no presentats.

Abans de continuar, vull aclarir que això és ficció. Aquest missatge de veu MAI no va aparèixer al contestador telefònic del centre. El text tanmateix és real: va ser creat pel professorat com a reacció sardònica per la controvèrsia suscitada quan, l’any 2002, l’esmentada escola va establir que l’acumulació d’absències no justificades i l’incompliment dels deures impediria a l’alumne passar de curs. Alguns pares van amenaçar de portar l’escola als tribunals, al·legant sobretot que ignoraven que s’havia pres aquesta mesura. Com que les autoritats del districte escolar no van recolzar el centre, aquest es va tirar enrere però el professorat va fer circular aquest missatge ficcional per expressar de manera sarcàstica el seu malestar davant les frustracions que massa sovint experimenten els docents quan han de fer front a excuses fabricades i negligències en el compliment de les obligacions per part dels alumnes i de les seves famílies. La relació entre estaments, el professorat i la institució d’una banda i les famílies “consumidores d’educació” de l’altra, continua essent problemàtica en aspectes específics, tot i que en general la societat reconegui la necessitat i el valor de l’escola. El dia a dia tanmateix sovint no és fàcil, tot i les proclames i eslògans sobre la col·laboració entre centres i famílies.

L’anècdota concreta que motiva aquesta Nota d’opinió és molt antiga, és de l’any 2002. El fòrum d’on vaig treure la informació ja no està disponible, tot i que en queda algun rastre a la web. El manifest dels ensenyants de Pacific Palisades és del tot anterior a la generalització dels telèfons mòbils, la connexió d’aquests a Internet i l’esclat de les xarxes socials. Podem conjecturar que a dia d’avui els pares haurien creat grups de xat blasmant el centre i el professorat i que les protestes, murmuris, tergiversacions i apreciacions del tot injustes amb els ensenyants (inclosos insults) via Whatsapp, Facebook o similars haurien magnificat l’enfrontament, sobretot si els docents haguessin respost amb aquestes mateixes armes (espero que no!). Aleshores la polèmica hauria saltat als mitjans de comunicació, amb la consegüent magnificació del conflicte en una d’aquestes dinàmiques adversarials de tots contra tots tan pròpies dels temps actuals, en les que la raó, la justa mesura i la solució menys dràstica són sempre víctimes.

Tanmateix, la relació entre famílies i centres en termes de comunicació, confiança i cooperació en un món interconnectat, i també l’equilibri eficaç entre la necessària transparència institucional i l’imprescindible discrecionalitat professional són grans assumptes de fons plenament vigents. Penso que les dinàmiques d’innovació a gran escala que s’albiren en el sistema educatiu ho posaran plenament de manifest en molt poc temps. Ens imaginem quina pot arribar a ser la temperatura del Whatsapp quan costi materialitzar les expectatives de renovació pedagògica, de satisfacció en el treball i, també, de rendiment escolar? Crec que els innovadors farien bé d’anar-hi pensant a fons, si és que no ho estan fent ja.

Tornant al començament, tal com va afegir un dels redactors del comunicat-ficció adreçant-se a mares i pares, que ningú oblidi que si el pot llegir probablement és gràcies a una professora o professor.

Ferran Ruiz Tarragó

 

 

Anuncis

2 pensaments sobre “El contestador automàtic

  1. La teva reflexio com sempre és interessant. Però, afortunadament les nostres escoles i instituts estàn lluny d’EEUU.
    Entre altres raons, perquè la relació encara avui és poc o gens comercial.
    Alló que fa uns anys et deia, una escola no pot respondre com una empresa.
    Bones vacances

  2. La principal característica de les xarxes de comunicació (facebook, twiter, whatsapp, etc) és la immediatesa. I això, que pot (que podria) ser un gran avantatge, se’ns està convertint sovint en sinònim de visceral. I visceral com a contrari i excloent de reflexió, d’anàlisi, de pensar en context, de considerar un fet o un comentari de manera aïllada sense tenir en compte trajectòries. A l’escola aquest és ja un tema “calent” que pot arribar a provocar un enorme malestar i, en ocasions delicades, situacions d’enfrontaments que s’haurien pogut evitar o solucionar de manera amable si en lloc de fer “denúncies” viscerals a la xarxa s’hagués parlat personalment, utilitzant els canals que hi ha establerts. Només si s’han esgotat aquestes vies o si no hi ha resposta s’hauria d’anar a la denúncia pública,
    Perquè quan es fan aquestes actuacions l’únic que s’aconsegueix és generar malestar i donar una mala imatge de l’escola (de la nostra escola, on hi passem tant temps, a la que hi dediquem tants esforços i que tant estimem!), que és el que tothom (mestres, famílies i alumnat) hauríem d’evitar.
    Perquè, malauradament, de les manifestacions públiques el que queda és el titular, l’estirabot… Poques vegades les justificacions, els desmentiments, els aclariments són seguits amb la mateixa intensitat.
    Fa dies llegia una article sobre la necessitat de treballar la competència digital, tot i que l’alumnat ha nascut i viu en un entorn digital; però en el sentit de l’ètica digital, de saber què fem quan l´usem, de ser conscient de que tot acte (també digitalment i en xarxa) té conseqüències, tant per qui ho fa com per a la resta de persones implicades (o hauriem de dir afectades?)…
    Ara que, potser és que pensar fa mal? o potser suposem en les persones una intel·ligència, una capacitat de reflexió i una empatia que són més excepcionals que habituals?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s