Recordant Martí Vergés, en els 30 anys del PIE

En memòria de Martí Vergés_19 PIE_051Aquest 2016 fa 30 anys que es va crear el PIE, el Programa d’Informàtica Educativa del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Precisament en un dia com avui, 18 d’abril, sortia publicada al DOGC l’Ordre que desplegava l’estructura prevista en el Decret de creació i per tant el PIE es posava efectivament a funcionar.

El 2011, amb motiu del 25è aniversari, vaig escriure la Nota d’opinió “25 anys del PIE” per explicar una mica la seva missió i tasca. Crec que el PIE va fer una bona feina per a l’educació i poca cosa podria afegir al que vaig escriure en aquella ocasió.

Ara, tot recordant aquest aniversari, em sembla del tot necessari i obligat transcriure’n aquí un paràgraf:

“Crec que mai no es ponderaran prou les conseqüències d’haver posat al davant del PIE al professor Martí Vergés Trias. Persona independent d’immensa cultura, que coneix i estima Catalunya com poca gent seria capaç de fer-ho, expertíssim en informàtica, amb un gran prestigi en el món acadèmic i en la indústria, amb contactes, vocació i experiència internacional, en Martí Vergés va ser el director necessari en el moment oportú. No hi ha bones polítiques sense bons caps i en això el PIE no va patir ni el més mínim dèficit, ben al contrari. A banda de recordar aquest 25 aniversari, vull que aquest post sigui un homenatge a en Martí Vergés, home discret, sense cap ànsia de notorietat ni de reconeixements, orientat al futur i a qui mai li faltava temps per parlar amb les persones i en especial amb els seus col·laboradors, sempre disposat a recolzar-los i a conduir la conversa fins que cadascú tragués les seves pròpies conclusions sobre el que calia fer. No ho sé explicar millor, però tinc la sensació que tothom que sortia de parlar amb en Martí tenia el convenciment que les seves idees havien quedat aclarides i enfortides, a més d’haver gaudit d’una conversa il·lustrativa quan no memorable. Qui vulgui models de lideratge en ell en té un d’extraordinari.”

En Martí Vergés va morir el juliol del 2015 als 83 anys d’edat. Per això no podem commemorar l’aniversari del PIE amb l’alegria de fa cinc anys, quan molts membres i col·laboradors del PIE ens vam retrobar per celebrar-ho.

Penso que totes les persones que van conèixer i tractar en Martí coincidirien en què cap article ni obituari no pot fer justícia a la seva personalitat ni a la seva obra, però això no impedeix acostar-se a la seva carismàtica figura amb alguns textos breus com els de Josep Amat, de Jordi Castells, de Luís Alberto García-Ramos i de jo mateix escrits amb motiu de la seva mort.

D’aquí a dos dies, el 20 de d’abril a les 7 del vespre, a la sala d’actes de l’Escola d’Enginyers Industrials de la UPC (Av. Diagonal 647, Barcelona), un grup de companys, deixebles i amics li tributem pòstumament l’homenatge que es mereixia en vida. Tothom hi és convidat.

Ferran Ruiz Tarragó

18 d’abril de 2016

frtarrago@gmail.com

@frtarrago

Advertisements

4 pensaments sobre “Recordant Martí Vergés, en els 30 anys del PIE

  1. Hola Ferran,

    He rebut aquesta nota d’opinió- homenatge i a més també una del José Carlos Vilches.Quina alegria!!

    Aquests dies m’heu fet tirar endarrere fins al 1979 que va ser el primer que vaig començar a donar classes d’algorísmica i programació.

    Sense la moguda que va muntar el Martí Vergés i tot l’equip que vau endegar el PIE jo no hagués estat la mateixa professora ni la mateixa persona.

    Gràcies a vosaltres que sempre vau estar a l’aguait dels problemes que ens sorgien als coordinadors/professors/formadors em vaig sentir amb força per afrontar el repte de tirar endavant amb una assignatura de la que no en sabia res.

    Gràcies als materials que vau elaborar vaig aprendre a donar les classes d’una manera diferent. Per projectes ?. I molts alumnes es van sentir responsables del què volien aprendre.

    Recordeu el Joc del Reticle? Déu n’hi dó. I mil records més dels que també n’he deixat constància en algun racó de la xarxa.

    Al Martí i Vergés li agraeixo que m’expliqués projectes i m’escoltés com si fos part del seu equip més proper. Tot i que jo quedava un pel lluny de tot l’entrellat.

    Gràcies Ferran, Jose Carlos, a tots els que em vau ajudar a créixer i gràcies també a tots els que us emocioneu encara recordant que vau formar part d’allò que va ser tant important i que va portar sempre l’esperit del qui aquests dies estem homenatjant. Jo, és ara que me n’adono del molt molt molt afortunada que vaig ser de conèixer-vos a tots.

    Gràcies Ferran pel post!

    Demà hi seré!!

  2. Bien… del acto de ayer por la tarde… ¿algún comentario / noticia / opinión / foto para los que vivimos lejos?

    Gracias!

  3. Hola! El 18 de abril envié este mensaje a Ferràn y a algunas personas más, y hoy lo coloco aquí por si es de interés de alguien más.
    ==================================
    Hola!

    Hoy, 18 de abril de 2016, me ha llegado un mensaje de Ferran Ruiz -imagino que recordáis quién es 🙂 – hablando de Martí Vergés y recordando que hace ¡30 años! que se creó el PIE. ¡30! Parece imposible que nos haya pasado todo ese tiempo por encima…

    No soy persona dada a la nostalgia, esa enfermedad del recuerdo, pero al recibir el mensaje en cuestión (que tenéis abajo) se me han reabierto algunos surcos de la memoria, y me han entrado ganas de comentaros un par de cosas. La primera hace referencia, obviamente, al propio PIE… cuando miro hacia atrás veo claramente que mi vida no hubiera sido la misma sin toda la gente que lo formasteis y cuya ayuda y compañía os agradezco infinitamente. Y de toda esa gente, sin desmerecer a nadie -por descontado- la figura de Martí Vergés tuvo un peso grande. Trabajé con él estrechamente en los tiempos del Vora (Verificador ortográfico del aranés), hijo natural del Adhoc, qué tiempos, y era una persona increíble. Su pérdida “física” del año pasado es simplemente eso, “física” mientras nos acordemos de él. No podré ir a BCN el próximo miércoles, sigo viviendo -ya en mi cuesta abajo de jubilado- lejos y me es imposible de organizar, pero que sepáis que me acordaré todo el rato que allí estéis.

    Cordialmente,

    José Carlos Vilches Peña
    Vielha, Aran.
    =================================

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s