Gairebé set anys ha trigat l’administració Obama a derogar una llei que imposava l’objectiu que al 2014  el 100% dels alumnes aconseguissin superar les proves corresponents al seu nivell d’escolarització. Set anys per abandonar oficialment un objectiu estadísticament impossible, convertit en llei per legisladors segurament ben intencionats però en bona part il·lusos o arrogants vers l’àmbit educatiu.

Amb la No Child Left Behind i el seu epígon Race to the Top —programa en què Arne Duncan (secretari d’educació d’Obama que plega aquest desembre) ha gastat milers de milions de dòlars— se’n va una part considerable del règim intensiu de proves estàndard i d’imposició del Common Core que han convertit els centres educatius en olles a pressió. El pregonat miracle que al 2014  —a base d’exàmens, de rànquings de centres educatius i de sancions per a professors, directors i escoles— tots els alumnes serien competents en matemàtiques i llengua ha demostrat ser un miratge.

A més, la situació ha empitjorat. Segons la NAEP (the National Assessment of Educational Progress que proporciona indicadors de llengua i matemàtiques elaborats a partir de proves aplicades a mostres representatives d’alumnes) han baixat els resultats educatius tan generals com de cada grup demogràfic específic. Aquests resultats foren més alts en la dècada anterior a la implantació de la No Child Left Behind. A les proves PISA tampoc han millorat els resultats dels alumnes estatunidencs amb relació als d’altres països.

La nova llei educativa recula el camí de progressiva centralizació de les decisions polítiques seguit des de l’era Reagan. El poder sobre l’educació es desplaça de Washington als Estats, que, tot i que hauran de complir determinats requeriments federals i fer proves anuals de llengua i matemàtiques a primària i al menys un cop a les high-school, seran els responsables de dissenyar i aplicar els tests, els quals al seu torn tindran un pes molt menor en l’avaluació de l’escola en conjunt. També correspondran als Estats les mesures per supervisar i millorar el sistema educatiu.

Amb Every Student Succeeds Act, la centralització radical i prepotent que configura la LOMCE rep moralment un cop molt fort, perquè el pensament que la va inspirar ha estat declarat oficialment erroni. Resumint: frenada i marxa enrere. A escala espanyola, la lectura no és altra que el centralisme educatiu no tan sols no és eficaç sinó que és contraproduent.